Els nostres cervells - masculins i femenins- són més semblants que diferents

Som iguals els homes i les dones?

Com ja sabem, els homes i les dones pertanyem a la mateixa espècie. No obstant això, s’ha comprovat que tenim circuits cerebrals lleugerament distints. De certa manera, aquest estudi reforza les teories feministes i masclistes que encassellen a les persones en rols socialment imposats.

De la investigació de Louann Brizendine,una de les persones que més coneix sobre la influència de les hormones al cervell femení i masculí, s’extreu que les zones del cervell destinades a l’activitat sexual o a l’agressivitat són majors en el cervell masculí, mentre que les destinades a escoltar i a l’empatia són majors en les dones. Però això no implica, per exemple, que la dona no estigui interessada en el sexe. De fet, els nostres cervells són més semblants que diferents.  Segons la mateixa autora:

Es importante recordar que ni los circuitos cerebrales ni las hormonas nos convierten en lo que somos, no crean nuestro yo, aunque el yo surge de la actividad del cerebro. Las hormonas nos hacen tender hacia cierta conducta, pero no necesariamente hacen que dicha conducta tenga lugar. El destino de la biología es como una base: tenemos circuitos cerebrales y una corteza que alberga todo tipo de pensamientos y reflexiones. Cada vez aprendemos más y esto repercute sobre nuestro sistema límbico, por ejemplo, y cuando las hormonas actúan con fuerza, nos predisponen a ciertas conductas. Nuestra corteza puede escoger cuál de estas conductas activar. Es decir, la biología no marca totalmente nuestro destino, pero sin duda nos predispone hacia ciertas conductas, pensamientos y sentimientos.