“Tengo mucho miedo continuamente. Siento como si en cualquier momento fuera a estar en peligro o me fuera a morir de repente... No sé lo que me está pasando, no lo controlo y me fastidia las mejores cosas de mi vida. He tenido muchas oportunidades y no las he podido aprovechar por este miedo a morir que me impide viajar, alejarme de casa, estar con gente, hablar en público. ¡No puedo más, no puedo más!... Me da mucha vergüenza que los demás me vean en este estado y evito los encuentros. Tengo aprensión y unas sensaciones en mi cuerpo que no sé describir y que no puedo con ellas. Vivo con un increíble sufrimiento, y lo peor de todo es que siento que a nadie le importa, que no me entienden. Siento como si el mundo se dividiera en dos; los demás que son capaces de hacer una vida normal y yo que no puedo ni siquiera salir con tranquilidad; bajar a la calle se me hace un mundo, siento que todo me da vueltas y una gran inestabilidad. Así, evito las salidas hasta que no tengo más remedio...Salgo lo justo. A veces, he tenido que hablar en público y he sentido como si de repente me quedase sin respiración. El corazón me latía descontroladamente, sentía que me desmayaba y, además, tenía pensamientos como: “¡socorro que me muero!”, “soy débil”, “estoy montando un número”, “que vergüenza”, “a nadie le pasa esto”, “me tendrán lástima”, “me rechazaran”. En algunas ocasiones, he ido a urgencias muy asustado, creyendo que me había dado un infarto; luego me han dicho con una mezcla de ironía y lástima que era muy ansioso y que no tenía nada, que tenía que ser más fuerte, etc.”
Aquesta cita correspon a l’explicació d’un pacient que pateix un trastorn de pànic amb agorafòbia sobre els símptomes que té.
A continuació, us adjunto un curtmetratge sobre un home que també pateix aquest trastorn. S’anomena Fall in me.
Què és l’ansietat?, Què és l’agorafòbia?, i Què és un atac de pànic? són preguntes necessàries per a entendre aquest trastorn.
L’ansietat és una emoció que ens ajuda a sobreviure. És el nostre sistema d’alarma davant d’un perill. No obstant això, es converteix en un problema quan el sistema d’alarma s’activa en situacions on no s’hauria d’activar, i/o quan és d’una intensitat molt elevada.
La resposta d’ansietat pot variar molt d’una persona a una altra. El que tenen en comú les persones que pateixen un trastorn d’ansietat és que presenten una sèrie de pensaments, emocions, símptomes físics i comportaments que interfereixen significativament en la vida del qui ho pateix.
La resposta d’ansietat pot variar molt d’una persona a una altra. El que tenen en comú les persones que pateixen un trastorn d’ansietat és que presenten una sèrie de pensaments, emocions, símptomes físics i comportaments que interfereixen significativament en la vida del qui ho pateix.
Pel que fa a l’agorafòbia, el terme prové del grec. Agora que era el terme per a designar la plaça del mercat del poble o lloc similar, i Phobia que significa por irracional.
Les persones que presenten agorafòbia experimenten una por intensa a un ventall de situacions on perceben que, si els hi passés alguna cosa dolenta, no podrien fugir ni rebre ajuda.
Les persones que presenten agorafòbia experimenten una por intensa a un ventall de situacions on perceben que, si els hi passés alguna cosa dolenta, no podrien fugir ni rebre ajuda.
Per últim, s’anomena atac de pànic a la presència d’episodis aguts d’ansietat (taquicàrdies, palpitacions, calfreds, sensació d’ofec, sensació de mareig, formigueigs en les extremitats, tremolors) i a la interpretació catastròfica d’aquests símptomes (por a patir un infart, por a perdre el control, por a tornar-se boig, por a caure i desmaiar-se, por a morir). Un cop apareix, la persona manté una actitud hipervigilant dels seus símptomes per por de què tornin a aparèixer, i evita certes situacions per tal de prevenir que els atacs no apareguin.
Alguns exemples d’aquestes situacions temudes són: tendes, trens, túnels, ascensors i estar lluny de casa i sense una persona de confiança. En aquetes situacions hi ha una preocupació excessiva a perdre el control, a fer un comportament socialment inadequat, a tenir una malaltia física com un atac de cor, a no poder aguantar els esfínters, a desmaiar-se, a tornar-se boig o a morir.
Els atacs de pànic acostumen a estar limitats a situacions concretes, però en ocasions poden presentar-se de forma més generalitzada.
Alguns exemples d’aquestes situacions temudes són: tendes, trens, túnels, ascensors i estar lluny de casa i sense una persona de confiança. En aquetes situacions hi ha una preocupació excessiva a perdre el control, a fer un comportament socialment inadequat, a tenir una malaltia física com un atac de cor, a no poder aguantar els esfínters, a desmaiar-se, a tornar-se boig o a morir.
Els atacs de pànic acostumen a estar limitats a situacions concretes, però en ocasions poden presentar-se de forma més generalitzada.
Hi ha diverses aproximacions, però probablement hi ha un 1% de la població que pateix un trastorn de pànic amb o sense agorafòbia.
Si voleu més informació:
Fins aviat! I bon cap de setmana!
Molt bona aportació, Laura!
ResponderEliminarL'ansietat quan no saps què és i en tens, pot amb tu...però arriba un moment en què tu pots amb ella i llavors és quan comences a viure de nou. Gran tema el de la teva entrada, Laura!
ResponderEliminarHola Laura,
ResponderEliminarM'ha semblat molt interessant tota la informació que has aportat sobre l'ansietat, l'agorafòbia i els atacs de pànic, però sobretot m'ha agradat força el curtmetratge que has penjat sobre l'agorafòbia. Crec que en aquest petit vídeo es pot veure realment quin és el patiment que poden arribar a sentir les persones que pateixen un trastorn com l'agorafòbia, com també les limitacions a les que es veuen sotmeses.
Fins aviat!
Personalment crec que els trastorns de fòbies venen donats per traumes que hem viscut en el passat i que no hem sabut o pogut solventar i que la nostra manera de denfensar-nos-en és amb una por que pot anar en augment i fins i tot assimilar-se a un objecte o un espai com és el cas de les persones que cites. Vull dir que, segurament, hi ha persones que enlloc de desenvolupar una fòbia als espais oberts, desenvolupen una fòbia a altres situacions concretes, i que si ens fixem en la llista de trastorns aquesta és quasi infinita. Hi ha tants trastorns diferents com maneres quasi d'interpretar la vida i de superar traumes. Amb això vull dir que caldria fixar-nos més amb els desencadenants d'aquests trastorns i no tant amb la simptomatologia per comprendre'ls millor.
ResponderEliminarTot i així, també trobo interessant com les persones reaccionem davant de les dificultats i aquestes que has citat són ben peculiars i presents en la societat. Gràcies per la teva aportació i bon any nou!
Fins aviat!