domingo, 24 de octubre de 2010

"Todos los seres humanos desean ser felices" (Pascal)

La felicitat

A l'estiu vaig llegir Veronika decide morir, de Paulo Coelho.
Veronika és una noia completament normal. És jove, guapa i té un bon treball. La seva vida trancorre sense grans sobresalts, sense grans alegries ni grans tristeses. Però ella no és feliz i decideix suicidar-se.
Us adjunto fragments del llibre perquè coneixeu els monòlegs interiors de la protagonista:

"... Estoy viva, pensó Veronika. Va a empezar todo otra vez. Tendré que pasar un tiempo aquí dentro, hasta que comprueben que soy perfectamente normal. Después me darán de alta, y volveré a ver las calles de Ljubljana, su plaza redonda, los puentes, las personas que pasan por las calles yendo y volviendo del trabajo.
Como las personas siempre tienden a ayudar a las otras -sólo para sentirse mejores de lo que realmente son-, me volverán a emplear en la biblioteca. Con el tiempo volveré a frecuentar los mismos bares y discotecas, conversaré con mis amigos sobre las injusticias y los problemas del mundo, iré al cine, pasearé por el lago.
Dado que elegí las pastillas, no he estropeado mi físico en absoluto: continúo siendo joven, bonita, inteligente, y no tendré -como nunca tuve- dificultades para conseguir novio. Haré el amor con él en su casa, o en el bosque, obtendré un cierto placer, pero después del orgasmo la sensación de vacío volverá. Ya no tendremos mucho sobre lo que conversar, y tanto él como yo lo sabemos: llega el momento de darnos una disculpa mútua ("es tarde" o "mañana tengo que levantarme temprano") y partiremos lo más rápidamente posible, evitando mirarnos a los ojos."

"... A partir de ahí, todo se reduce a esperar a que los chicos crezcan y pensar todos los días en el suicidio, sin valor para llevarlo a cabo. Un buen día, llego a la conclusión de que la vida es así, de que es inútil rebelarse, de que nada cambiará. Y me conformo."

Arribem a la conclusió que Veronika no és feliç perquè no li troba sentit al que fa, a la seva vida.
Per a molts filòsofs, la clau de la felicitat és l'equilibri entre tenir cobertes les necessitats mínimes i uns desitjos moderats.

La felicitat, un dels  desitjos més profunds de les persones, és l'estat de satisfacció completa de la persona. Es pot definir des de dos punts de vista:
- l'estat de satisfacció de totes les tendències i necessitats orgàniques
- la conformitat entre el que fem i el que pensem, és a dir, tranquil·litat d'ànim

Què penseu vosaltres de la felicitat?

domingo, 10 de octubre de 2010

Las habitaciones de la muerte

Benvinguts i benvingudes,

Avui estreno el meu blog.
Us deixo el link d'un documental que va estar emès per la TV el 1995. S'anomena Las habitaciones de la muerte. Mostra la terrible situació dels nens i les nenes, majoritàriament nenes, dels orfenats a Xina en els anys 90. Va causar un gran impacte i, afortunadament, Xina és avui un altre país. Ara les habitacions de la mort han esdevingut habitacions agradables. No obstant això, la política xinesa ha endurit els requesits d'adopció ja que la marxa del país dels orfes no afavoreix el nou estatus com a potència internacional. Així, Xina ha deixat enrera les habitacions de la mort, però molts infants esperen per ser acollits.

El documental va ser citat a classe quan tractàvem la importància de l'activació dels sentits.
El contacte humà és vital. Cal agafar els infants, consolar-los, etc. Els nens i les nenes dels ofenats a Xina en els anys 90 no van rebre contacte físic. Fins i tot, podem veure que els biberons es sostenien gràcies als llençols. Aquesta manca de contacte físic, va ser conseqüència que molts nens creixessin amb problemes mentals.